Les construccions de pedra en sec, a més de caracteritzar molts de territoris i paisatges, a Mallorca i a moltes regions del planeta, tenen, com s’ha demostrat recentment, una relació important indirecta amb els problemes climàtics i mediambientals futurs, i fins i tot ja presents.
La tecnologia de la pedra en sec és universal, s’originà en el neolític, fruit de cultures i economies basades en l’autosuficiència, però encara és present a moltes regions, tant occidentals com del tercer món.
En alguns territoris, com passa a Mallorca a diferents municipis o comarques de muntanya i del migjorn, així com a altres d’Europa, la conca mediterrània i el pròxim orient, les construccions de pedra en sec arriben a ocupar entre el 50% i el 60% de la superfície municipal o comarcal. Per aquest motiu no es poden obviar ni deixar de valorar el seus efectes.
La construcció amb pedra seca, la qual ja s’està denominant Xerolítica científicament, no té res que veure, tecnològicament, amb les construccions prehistòriques megalítiques – a Mallorca i Menorca denominades “talaiòtiques” –, ja que la pedra en sec és microlítica encara que llurs sistemes han conviscut fa alguns mil•lennis.
La pedra en sec de Mallorca és d’una gran qualitat tècnica, comparable a algunes obres del planeta d’alt nivell. El tipus de pedres que hi ha a l’illa i també l’habilitat i caràcter perfeccionista del nostres margers han contribuït a aquest nivell.
Tota l’illa, exceptuant òbviament les albuferes, pot ser considerada territori Xerolític, encara que amb densitats i dimensions superiors a la Serra de Tramuntana, Artà i a la comarca de Migjorn, i menors en el Pla de Mallorca.
Investigacions i treballs experimentals d’aquests darrers 20 anys estan demostrant que aquells territoris que tenen molta pedra en sec, formant terrasses, no només tenien una funció agrícola sinó també de protecció de les valls i poblacions davant les inundacions o allaus de pedres (o de neu a l’alta muntanya) de drenatge i control d’aigües pluvials i de retenció de terra fèrtil.
La conservació en bon estat d’aquestes terrasses i murs de pedra en sec estan en perill perquè s’han anat abandonant els conreus. L’alta fertilitat d’aquestes grans extensions terrassades està afavorint la seva repoblació espontània de boscos –grans albellons de CO2 atmosfèric excedent– però amb la condició de que la pedra en sec que els sustenta es conservi en bon estat.
Per altra banda, aquestes terrasses drenen aigües pluvials normals en direcció als aqüífers i les restants es canalitzen cap als torrents constituint infraestructures protectores.
La relació, doncs, de molts de tipus de construccions de pedra en sec amb un clima previsiblement més excessiu i catastròfic que anteriorment – a les pluges i sequeres – amb els excedents de CO2 i amb la protecció i necessitats econòmiques de les poblacions, fan que no es vegi únicament la pedra en sec com un element folklòric, etnològic i paisatgístic, sinó també com un conjunt d’estructures imprescindible a moltes regions del planeta.
Per altra banda, la tecnologia en sec és 100% sostenible ja que no necessita cap tipus de logística ni requereix més energia que la humana: és, doncs, molt econòmica si comptabilitzam com es faran en un futur pròxim les despeses energètiques i mediambientals.
Per tot això, s’ha anat formant des de fa més de 20 anys a Europa un cos d’investigadors amb distintes disciplines: geògrafs, arquitectes, antropòlegs, i biòlegs; actualment organitzats en una societat internacional – la Drystone Scientifical Society – amb congressos i reunions regulars.
Paral•lelament s’han anat formant associacions i ONG regionals i comarcals – a França, Anglaterra, Itàlia, Catalunya, etc…– amb objectius comuns en quant a la protecció i conservació activa de la pedra en sec.
Donada la importància i extensió de la pedra en sec a Mallorca i també a la seva alta qualificació tècnica comparada amb la d’altres regions, un grup d’amics hem decidit ara ja fa uns mesos crear també aquí una associació amb els mateixos objectius i amb voluntat de federar-nos pròximament amb altres d’Europa i de la conca mediterrània: L’associació MARGE, d’amics de la pedra en sec de Mallorca.
Antoni Alomar
Gener 2011
Va ser presentada per Antoni Alomar, arquitecte, president de l'associació i president de la Societat Internacional de la Pedra Seca. Després, el marger i arquitecte tècnic Manel Lobo realitzà una explicació dels trets fonamentals de la realització de marges i una demostració pràctica de com emprar les eines, convidant als presents a manejar el picassó i el perpal.
